El vestíbul del Consell General va acollir el dimecres 21 d’octubre al vespre la presentació del llibre «El Consell General: gènesi d’un parlament des del feudalisme (1289-1933)», de l’historiador Olivier Codina. El GESCO va organitzar l’acte en col·laboració amb el Consell General, i en va fer la presentació el rector de la Universitat d’Andorra, Juli Minoves.
L’obra ressegueix l’evolució del parlament andorrà al llarg de la seva història i analitza com la institució s’ha adaptat als temps i a la societat andorrana de cada època.
Una recerca de més de tres dècades
Olivier Codina, doctor en Història per la Universitat de Perpinyà, treballa amb la documentació històrica del país des del 1989. És autor d’estudis de referència sobre l’economia i la societat de les Valls, com ara De fer et de laine, dedicat als segles XVI a XIX.
El llibre aplega aquest corpus documental en més de 500 pàgines, amb més de 100.000 referències i prop de 18.000 càrrecs identificats. El projecte va sorgir arran d’una proposta del síndic general.
La recuperació, fa dos anys, del llibre d’actes del Consell General ha estat determinant per completar les sèries documentals. Gràcies a aquesta font, l’autor disposa de documentació des del primer Consell conegut fins a l’últim de 1933.
Dels Pariatges al Consell de la Terra
Segons l’autor, no és possible determinar el moment exacte en què s’inicien les reunions periòdiques de l’òrgan assembleari que acabaria esdevenint el Consell General. Codina situa el punt d’inflexió en el Primer Pariatge, de 1278, que va establir noves regles: la doble tutela institucional i l’obligació de pagar la quèstia.
La necessitat d’organitzar el pagament d’aquest tribut va portar les comunitats a coordinar-se. Així, a partir de 1289 els documents mostren reunions periòdiques amb representants de totes les parròquies, amb un funcionament que ja recorda el d’un parlament.
L’estudi analitza com el Consell de la Terra, després Consell de les Valls i finalment Consell General, presentava clares analogies amb els parlaments europeus de l’Antic Règim. Gestionava edictes, ordinacions i apel·lacions, i actuava com a instància superior en un sistema jurídic plural.
L’autor destaca també la reforma de 1419, que va modificar el sistema de representació. Es va passar d’un representant per casa a un sistema basat en els focs, fet que va reduir la representació.
Tres eixos d’anàlisi
L’obra s’estructura en tres grans àmbits:
- La institució i la seva seu: on es reunien els representants, qui en formava part i com van evolucionar les seves competències.
- L’acció interior: què gestionava el Consell General dins d’Andorra i en quina mesura els comuns n’acceptaven les funcions.
- Les relacions amb l’exterior: com el país es va adaptar als canvis polítics i administratius dels estats veïns, amb episodis com els decrets de Nova Planta o la Revolució Francesa.
L’autor va definir aquest recorregut com «una estratigrafia de canvis, de reformes, de regles». L’estudi conclou el 1933, amb l’adopció del sufragi universal masculí, que va suposar un canvi rellevant en la representació política del país.
La valoració del GESCO
El president del GESCO, Jordi Mas, va destacar durant l’acte que, tot i la percepció que les institucions romanen immòbils, aquestes han demostrat que són «institucions vives i fermes». Segons va remarcar, han aportat experiència i prosperitat al país.
L’estudi posa de manifest una evolució política diferenciada de la resta de països europeus. Aquesta evolució va assentar les bases d’una consciència col·lectiva molt abans de l’aparició dels símbols nacionals contemporanis, com la bandera i l’himne.
Per al GESCO, que té per objectiu la promoció i la defensa dels valors democràtics, la cultura andorrana i la llengua catalana, aquesta obra constitueix una aportació de primer ordre al coneixement de la història institucional del país. L’entitat agraeix a l’autor la seva tasca, al Consell General la col·laboració en l’organització de l’acte i al rector de la Universitat d’Andorra la presentació de l’obra.
Fonts
- Olivier Codina estudia la gènesi del Consell General des de l’any 1289 – Consell General
- Més de 100.000 referències i 18.000 càrrecs identificats – Altaveu
- Codina, Olivier – Persée