Meritxell és avui un dels noms més representatius d’Andorra. Associat indissociablement a la patrona del Principat i al santuari que porta el seu nom, el seu origen és, però, molt anterior a la consolidació de la devoció mariana que acabaria convertint-lo en un símbol nacional.
Abans de ser el nom de la Mare de Déu de Meritxell, Meritxell era un topònim, és a dir, el nom d’un indret de la parròquia de Canillo. La seva antiguitat i la incertesa sobre l’origen exacte del mot han donat lloc a diferents interpretacions etimològiques.
D’on prové el nom Meritxell?
Una de les interpretacions més conegudes és la formulada pel filòleg Joan Coromines, que relaciona Meritxell amb el llatí meridiem, ‘migdia’.
Segons aquesta hipòtesi, el nom hauria evolucionat a partir d’una forma vinculada a la idea del sol de migdia i podria haver designat originàriament un indret exposat al sol o una zona de pastura assolellada. Aquesta explicació ha tingut una notable difusió i vincula el topònim directament amb el paisatge i amb les formes tradicionals d’ocupació del territori pirinenc.
No és, tanmateix, l’única interpretació proposada. El Diccionari català-valencià-balear considera que l’etimologia de Meritxell és incerta i recull la hipòtesi del filòleg Manuel de Montoliu, que apuntava a una possible derivació del llatí meritus, eventualment relacionat amb merus, ‘pur’.
L’existència d’aquestes diferents teories obliga, per tant, a mantenir una certa prudència a l’hora d’establir un origen definitiu. Com passa amb molts topònims antics dels Pirineus, Meritxell conserva en el seu nom les traces d’una història lingüística que no sempre pot ser reconstruïda amb absoluta certesa.
El que sí que sembla clar és que el nom pertany inicialment al territori. Amb el pas dels segles, la denominació geogràfica acabaria donant nom a l’església de Santa Maria, a la Mare de Déu venerada en aquell indret i, finalment, a un dels símbols més reconeguts del país.
Imatge: Aplec de Meritxell (1953) – Arxiu Nacional d’Andorra.
Un nom documentat des del segle XII
La primera referència escrita coneguda de Meritxell es remunta al 8 de gener de 1176.
Aquell dia, diversos caps de casa de les Valls d’Andorra van subscriure una concòrdia amb els canonges de la catedral de la Seu d’Urgell. Entre els homes de la parròquia de Canillo que apareixen en el document hi figura Joan Subran de Meritxell, fet que constitueix el primer testimoni documental conegut del nom.
Aquesta referència permet constatar que Meritxell era ja al segle XII un lloc identificable dins l’organització territorial de la parròquia de Canillo. La documentació conservada no permet, però, establir el moment exacte en què es va formar el nucli.
Els estudis patrimonials apunten que la manca de testimonis escrits anteriors no exclou que l’indret pogués estar habitat, com a mínim, des del segle XI. Meritxell i el proper nucli de Molleres haurien format una petita comunitat situada al costat de l’antic camí ral que comunicava Encamp amb Canillo.
En aquest entorn s’aixecà també l’antiga església de Santa Maria de Meritxell, d’origen romànic. El Govern d’Andorra situa la construcció primitiva en un moment indeterminat anterior a la segona meitat del segle XII, mentre que els estudis sobre el conjunt romànic també daten en aquesta centúria la desapareguda talla de la Mare de Déu.
Així, les evidències documentals i patrimonials situen els orígens coneguts de Meritxell en plena edat mitjana. Primer com a petit nucli de població de la parròquia de Canillo i com a topònim vinculat al territori; després, progressivament, com a lloc de culte.
Amb els segles, aquell nom documentat l’any 1176 adquiriria una dimensió molt més àmplia. Meritxell deixaria de designar únicament un indret geogràfic per esdevenir un nom estretament lligat a la història, el patrimoni i la identitat d’Andorra.