El vestíbul del Consell General va acollir ahir a la tarda una taula rodona organitzada pel GESCO (Grup d’exsíndics i d’exconsellers generals) dedicada a analitzar l’impacte de l’Escola Andorrana en la identitat i l’evolució de la societat andorrana.
L’acte va comptar amb tres veus directament vinculades al desenvolupament del sistema educatiu andorrà:
- Roser Bastida, exconsellera general i exministra d’Educació
- Olga Moreno, directora de l’Escola Andorrana
- Anna Riberaygua, una de les mares impulsores de l’Escola Andorrana als anys vuitanta
La sessió va ser moderada pel periodista Albert Roig.
Els orígens de l’Escola Andorrana
En la seva intervenció, Roser Bastida va situar els inicis de l’Escola Andorrana en un context de fort creixement demogràfic i transformació institucional. Andorra havia passat d’uns 20.000 habitants als anys setanta a més de 40.000 durant la dècada dels vuitanta. Paral·lelament, el país avançava cap a nous marcs polítics, amb la creació del Consell Executiu, precedent de l’actual Govern d’Andorra.
En aquest escenari, es va impulsar el programa de formació andorrana, aplicat des del 1974, amb l’objectiu d’ensenyar la llengua i el coneixement del país. Aquell primer programa va preparar el terreny per a la creació de la primera escola maternal andorrana el 1982, considerat el punt de partida del sistema educatiu actual.
El paper de les famílies en la creació del sistema educatiu
Anna Riberaygua, una de les mares que van impulsar el projecte, va relatar el paper fonamental de les famílies en l’impuls del nou model educatiu. Va recordar que el primer curs va començar amb 38 infants, i que tant les famílies com els mestres van treballar perquè la iniciativa tingués continuïtat.
Riberaygua va explicar que, quan el projecte semblava limitar-se només a l’etapa maternal, les famílies van organitzar una recollida de signatures i es van negar a inscriure els infants als sistemes educatius francès o espanyol. Finalment, el 1985 es va aprovar l’ampliació del projecte a l’etapa de primària. Tal com va resumir, “el que es va fer va ser un miracle”, ja que la creació de l’escola pública andorrana va ser fruit d’una iniciativa ciutadana i no pas d’una decisió política inicial.
L’evolució i els reptes actuals de l’Escola Andorrana
Olga Moreno, directora de l’Escola Andorrana, va posar en valor el recorregut del sistema educatiu al llarg de més de quatre dècades. Si als seus inicis comptava amb 38 alumnes, avui el sistema educatiu andorrà supera els 4.400 estudiants i més de 600 docents.
També va remarcar el creixement accelerat dels anys noranta, que va tensionar el sistema i va dificultar la formació de nous professionals. Segons Moreno, un dels reptes actuals és millorar els indicadors educatius i continuar la reorganització d’un sistema que, amb 42 anys de trajectòria, encara es pot considerar jove.