« Europa i la mar. Paper de la diplomàcia parlamentària » és una declaració conjunta d’antics parlamentaris europeus sobre el paper de la diplomàcia parlamentària en la protecció dels oceans i mars, considerats béns essencials per a la humanitat. Subratlla la necessitat d’una governança global sostenible i d’una acció política coordinada d’Europa davant dels reptes ambientals, econòmics i geoestratègics marins.
El document, adoptat per unanimitat, es transmet als governs, parlaments i organismes internacionals dels 46 estats membres del Consell d’Europa.
Durant el Col·loqui del 19 de setembre de 2025 a Saint-Malo, el Marroc va ratificar el Tractat de l’Alta Mar de l’ONU, fet que en marca l’entrada en vigor.
El podeu llegir a continuació:
Col·loqui del 19 de setembre de 2025 a Saint-Malo
« Europa i la mar. Paper de la diplomàcia parlamentària »
1-Nosaltres, antics parlamentaris, reafirmem el paper pertinent de la contribució de la diplomàcia parlamentària en les negociacions internacionals per protegir les conques oceàniques i els mars, béns essencials de la humanitat. Els reptes actuals i futurs relacionats amb les conques oceàniques i les zones costaneres són nombrosos i crucials per al futur de la comunitat mundial. És el nostre deure protegir les conques oceàniques i els mars davant de totes les potències que atemptin contra el dret del mar.
Més enllà de la diplomàcia clàssica, la diplomàcia parlamentària designa els mitjans pels quals els parlamentaris i els parlaments de diferents nivells mantenen diàlegs i actuen d’intermediaris per contribuir a promoure les accions recomanades. La diplomàcia parlamentària constitueix un bon complement de la política exterior dels governs i crea el mecanisme necessari de control de les estructures i organitzacions supranacionals.
2-L’oceà, els mars i les zones costaneres constitueixen una part important dels ecosistemes mundials. Cobreixen més de dos terços de la superfície terrestre i contenen el 97 % dels recursos en aigua del planeta. Més de tres mil milions de persones depenen dels recursos marins i costaners per a la seva subsistència, i l’oceà és essencial per a la seguretat alimentària mundial i per a la salut humana. Són també el principal regulador del clima mundial i un important sumider del gasos d’efecte hivernacle. A més, hi ha immenses reserves de biodiversitat.
L’oceà i els seus recursos marins estan constantment amenaçats per la degradació i la destrucció causades per les activitats humanes. Això redueix la seva capacitat de proporcionar els serveis ecosistèmics necessaris. El canvi climàtic, la contaminació marina, l’explotació no sostenible dels recursos marins i la destrucció dels hàbitats marins i costaners són algunes de les amenaces més greus per al medi marí i pel benestar humà.
El benestar humà no pot assegurar-se sense la protecció i la conservació de l’ecosistema terrestre. Per preservar la qualitat de vida que l’oceà ofereix a la humanitat, una bona governança basada en dades científiques sòlides i mesures multilaterals adequades són essencials per garantir una gestió sostenible dels recursos marins i reduir els impactes antropogènics negatius sobre el medi marí.
3-Europa ja està compromesa en el marc d’iniciatives a nivell regional i mundial; però ha de desenvolupar encara més els seus compromisos.
A Europa, tenint en compte les amenaces i les evolucions geopolítiques, aquesta problemàtica és tractada dins de la Unió Europea i, de manera més recent, pel projecte de Pacte per l’Oceà adoptat per la Comissió el 5 de juny de 2025, però també, més enllà, pels països membres del Consell d’Europa (els 46 membres actuals) en el marc d’iniciatives a nivell regional i mundial.
4-Els països costaners membres del Consell d’Europa apliquen, en general, les regles següents, que provenen fonamentalment de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar (CNUDM):
Mar territorial (0 a 12 milles nàutiques / 22,2 km)
Espai marítim adjacent a les costes d’un Estat, sota la seva plena sobirania; això inclou la columna d’aigua, el fons marí i el subsòl. L’Estat té el dret exclusiu d’explotar els recursos naturals en aquesta zona. Altres vaixells poden circular-hi lliurement sota el principi del pas inofensiu.
Zona contigua (12 a 24 milles nàutiques)
Zona on l’Estat costaner no posseeix una sobirania total però pot exercir drets duaners i de policia per a un cert nombre d’activitats il·legals.
Zona econòmica exclusiva (ZEE) (12 a 200 milles nàutiques)
L’Estat costaner té drets exclusius sobre l’explotació de recursos naturals, tant de recursos vius (pesca) com de recursos del fons marí i del subsòl (petròli, gas i minerals), però altres Estats poden navegar-hi lliurement.
Plataforma continental (fins a 350 milles nàutiques o més)
Extensió submarina del territori terrestre d’un Estat, on aquest pot explotar els recursos del sòl i del subsòl; aquests drets inclouen l’exploració i l’explotació de recursos minerals i altres recursos no biològics. La delimitació de zones marines entre Estats veïns amb reivindicacions territorials comunes s’ha de fer conforme al dret internacional, mitjançant acord mutu o decisió d’òrgans judicials internacionals competents.
Alta mar (més enllà de la ZEE)
Espais marins fora de tota jurisdicció nacional. L’explotació de recursos vius i minerals es realitza sota règim internacional, en el marc d’organitzacions regionals de gestió de la pesca per a recursos vius i en el marc de l’Autoritat Internacional dels Fons Marins (AIFM) per als recursos minerals del fons i del subsòl, anomenada la «zona». Aquesta té l’estatus de patrimoni mundial de la humanitat.
En tots aquests espais, la navegació està regulada per l’Organització Marítima Internacional (OMI), els Estats havent assumit importants responsabilitats pel control de la implementació de les disposicions internacionals com estats de port o estats de bandera.
5-No obstant això, persisteixen tensions i múltiples punts de conflicte al nivell de les jurisdiccions nacionals, per exemple on les contestacions unilaterals dels marcs jurídics internacionals establerts, com la CNUDM, han donat lloc a desacords recurrents, notablement entre Turquia, que no és part de la CNUDM, i Grècia, que advoca per la resolució pacífica dels litigis basada en el dret internacional; o entre Rússia i Ucraïna (mar Negra i mar d’Azov), a la Mar Xina Meridional, i fins i tot entre França i Canadà (Saint-Pierre-et-Miquelon).
Pel que fa a l’alta mar, la qüestió de la protecció de la biodiversitat sembla consensuada a Europa (acord BBNJ), mentre que l’explotació de recursos minerals dels grans fons suscita nombrosos debats.
L’eliminació de la contaminació per municions en mars europeus continua essent important.
6-Durant la tercera Conferència de les Nacions Unides sobre l’Oceà (UNOC 3), que es va celebrar a Niça del 9 al 13 de juny de 2025, es van adoptar acords i compromisos:
- Els acords signats a Niça representen un gir polític i financer fort: protecció reforçada de l’oceà (objectiu del 30 %), llançament de tractats estructurants (plàstics, BBNJ, subvencions);
- creació de coalicions parlamentàries i mobilització massiva de finançaments;
però també, per exemple:
- Una governança multilateral reforçada per a l’oceà;
- L’objectiu d’assolir el 30 % d’àrees protegides d’aquí al 2030 (terrestres i marines);
- Suport reforçat als petits estats insulars i als països menys avançats davant dels efectes climàtics;
- Compromís per un tractat jurídicament vinculant sobre la contaminació per plàstics, que cobreixi tot el cicle de vida dels plàstics;
- Llançament de la **Crida de Niça**: 96 països demanen un tractat ambiciós sobre els plàstics amb cinc punts estructurals – reducció, eliminació, disseny, finançament, mecanisme evolutiu.
7-Però l’opinió internacional observa falles persistents durant aquesta conferència, notablement la debilitat de les mesures contra l’arrossegament o la manca de compromisos concrets de la UE sobre les subvencions i la implementació de noves AMPs (àrees marines protegides) i, sobretot, l’absència d’Estats Units a alt nivell; diverses potències marítimes importants no han ratificat l’Acord BBNJ (alta mar), essencial per a la protecció de zones internacionals: la Xina, l’Índia, el Canadà, el Regne Unit, Austràlia, el Brasil, Sud-àfrica; i pel que fa al tractat sobre els plàstics, que inclou límits de producció, nacions com l’Aràbia Saudita, l’Iran, així com els Estats Units, la Corea del Sud i la Xina estaven absents del bloc dels 95 signants.
8-En enfortir la cooperació amb països no europeus i amb les organitzacions internacionals per a una governança global de les conques oceàniques, Europa ha de jugar un paper de líder en les negociacions internacionals sobre polítiques marines.
La diplomàcia parlamentària té un paper important a aquest respecte —en particular en el marc de la Dècada de les Nacions Unides per a l’Oceà 2021–2030— que preconitza mesures efectives per a la protecció, la recerca i l’ús realment sostenible de l’oceà i dels seus recursos.
9a-Europa ha de contribuir així a la protecció de l’oceà, alhora que dóna suport a una economia blava sostenible i resilient. En aquest marc, cal consolidar accions prioritàries:
9b-**Lluitar contra la contaminació marina i l’acidificació de les conques oceàniques i els mars**
Polítiques més voluntaristes i fins i tot coercitives en la gestió de residus i la promoció de l’economia circular, recolzades per processos de disseny i producció industrial, permetrien reduir la contaminació a l’oceà, especialment amb l’adopció d’un tractat internacional contra els plàstics (8 milions de tones són abocades cada any a l’oceà) i la implementació de regulacions sobre contaminacions químiques, microbiològiques i aportacions excessives de nutrients (pesticides, herbicides, fertilitzants, detergents, hidrocarburs, productes químics industrials i aigües residuals, així com vessaments industrials).
9c-**Prioritzar la pesca sostenible i l’ús sostenible dels recursos marins**
L’establiment de quotes i mesures tècniques de limitació de l’esforç pesquer basades en dades científiques són mitjans eficaços per preservar millor els estocs halieutics i evitar la sobrepesca.
El suport a les pràctiques de pesca sostenible també passa per una aproximació ecosistèmica que tingui en compte els impactes de la pesca sobre els hàbitats i els ecosistemes en el seu conjunt, i consideri la importància de la pesca tradicional regional com a mitjà de subsistència per a moltes poblacions riberenques.
El desenvolupament de la lluita contra la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada (INN) complementaria els dispositius existents. La participació de totes les parts interessades és una condició essencial per a una implementació efectiva.
9d-**Invertir en la recerca marina** particularment fent servir la intel·ligència artificial per comprendre millor els impactes ambientals de les activitats humanes i desenvolupar tecnologies innovadores per a la conservació i l’ús sostenible dels recursos marins, així com en tècniques de dessalinització per convertir-se en un líder mundial en aquest sector i donant suport també a les empreses en aquestes activitats.
9e-**Consolidar les accions entre el món científic i el polític i promoure la cooperació entre institucions existents** recolzant el desenvolupament de la plataforma internacional per a la sostenibilitat de l’oceà, IPOS, que ofereixi respostes a les polítiques i als investigadors, i fomentant la creació de l’Institut Oceà de la Universitat de les Nacions Unides a la Bretanya.
9f-**Comprometre’s en l’educació dels joves** mitjançant actuacions a les escoles per sensibilitzar sobre el paper, la importància i la protecció de la mar.
9g-**Promoure energies marines renovables** per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Si l’eòlic marí sembla interessant, cal respectar les estudis d’impacte ambiental i evitar inconvenients com la pol·lució visual i sonora, que poden posar en perill la fauna.
9h-**Conèixer els punts de bifurcació (tipping points) del canvi climàtic sobre les aigües i les conques oceàniques que condueixen a modificacions irreversibles i mitigar els seus impactes** com l’acidificació i l’elevació del nivell del mar.
El comitè de medi ambient de l’Organització Marítima Internacional s’ha posat d’acord sobre la proposta principal de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle causades per la navegació marítima internacional. La conferència demana als estats membres de l’OMI que donin suport al primer acord de l’ONU per a un punt global actiu durant el Consell General d’octubre de 2025.
9i-**Prestar atenció especial a l’oceà Àrtic**; aquest alberga diverses espècies marines en ecosistemes únics però extremadament vulnerables. Aquests ecosistemes tenen un paper essencial en la regulació del clima mundial. L’Àrtic també contribueix a la circulació de corrents oceànics, que desplacen aigua freda i calenta al voltant del globus. És, per tant, urgent protegir l’Àrtic dels pitjors efectes del canvi climàtic.
Per exemple, la desaparició de l’AMOC (Circulació de retorn meridional de l’Atlàntic), corrent oceànic present a l’Atlàntic nord i fonamental per a la regulació de les temperatures, tindria conseqüències greus per al planeta.
La competitivitat geopolítica creixent amplifica la importància estratègica de l’Àrtic. Els impactes del canvi climàtic afecten també la seguretat nacional, així la cooperació en matèria de defensa i seguretat a Europa del Nord esdevé més definida, operativa i vinculant. Una cooperació més estreta ha de reforçar la influència política i el marge de maniobra de la regió.
9j-**Promoure solucions basades en la natura** i en particular la protecció dels ecosistemes de ‘carboni blau’ (prats marins, marismas salades i manglars).
9k-**Millorar la cooperació per garantir la seguretat marítima**, incloent la lluita contra la pirateria, el tràfic de drogues i la tracta d’éssers humans, així com les activitats russes o d’altres actors que pertorben la infraestructura dels fons marins. La idea d’una policia internacional del mar sota el control de l’ONU ha de ser implementada i ampliada, així com la prevenció de l’abandonament a alçada de vaixells, inclosa la supressió de la suposada ‘flota fantasma russa’.
Condemnem els intents russos de destruir la natura i les qualitats mediambientals del Mar Negre i demanem d’invertir el més aviat possible en la reestructuració d’aquest mar important.
És pertinent considerar la creació d’una força de policia marítima.
9l-**Desenvolupar la iniciativa del ‘green shipping’**, que té per objectiu incentivar els armadors a invertir en tecnologies modernes més respectuoses amb el medi ambient, per participar en l’esforç de descarbonització del sector i assolir els objectius de reducció de gasos d’efecte hivernacle establerts per les autoritats europees i internacionals.
9m-**Accelerar i implementar polítiques per protegir i valorar els recursos històrics i naturals de l’ecosistema mediterrani**, que durant desenes de milers d’anys ha enllaçat Europa amb tres continents, pobles, cultures i religions. La Mediterrània continua sent el cor del comerç i dels transports mundials, un epicentre migratori des de fa mil·lennis i el principal nus migratori del planeta. L’escalfament, l’acidificació i la contaminació d’aquest petit mar es produeixen a un ritme més ràpid i intens que en les grans conques oceàniques i requereixen respostes eficaces i urgents dels països europeus i de les organitzacions internacionals.
9n-**Focalitzar l’atenció i definir accions oportunes i coordinades per frenar els efectes del canvi climàtic antropogènic i adaptar-se a l’elevació del nivell del mar a totes les costes europees. En particular, d’aquí al 2100, desenes de milions d’habitants europeus de les costes mediterrànies seran afectats.
10-L’actualitat internacional recorda la importància dels drets sobirans dels Estats sobre els fons marins i el paper important dels europeus.
10a-Els fons marins són al centre dels desafiaments ecològics, geoestratègics i humans de la humanitat.
Avui l’abast dels drets sobirans sobre l’explotació o la protecció està regit pel dret internacional, en particular per la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar (CNUDM) i els acords relacionats, com l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible núm. 14: “Conservar i explotar de forma sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per al desenvolupament sostenible”. Aquests han de ser respectats.
10b-Si els Estats europeus han de gestionar i regular l’ús dels fons marins conforme a les lleis nacionals i els reglaments europeus, tot respectant les obligacions internacionals, han de cooperar per resoldre els conflictes potencials sobre fronteres marítimes, drets sobre recursos dels fons marins i la seguretat de les infraestructures. Acords bilaterals o multilaterals poden i han de clarificar drets i responsabilitats.
10c-En resum, cada Estat europeu té drets sobirans sobre els fons marins en les seves aigües territorials i la seva zona econòmica exclusiva (ZEE). Aquests drets han de ser respectats dins del marc del dret internacional i dels compromisos mediambientals.
Pel que fa a l’explotació de recursos minerals i la seguretat més enllà de la jurisdicció nacional, els Estats europeus han de cooperar per establir i aplicar normes estrictes en matèria ambiental i social tenint en compte el principi de precaució. És necessari que els països participants presentin informes basats en les regles vigents, sota l’auspici de les Nacions Unides.
11-Fent valer els seus drets i responsabilitats conforme al dret internacional, Europa pot reforçar la seva autonomia estratègica i la seva unitat en l’àmbit marítim, garantint un enfocament equilibrat i basat en normes en un context de competència mundial creixent.
Així, la mar esdevindrà un element fonamental de la unitat europea, davant les veleïtats d’algunes altres potències mundials.
Segons les darreres estadístiques de la CNUCED, el transport marítim juga un paper crucial en el comerç mundial, transportant més del 80 % del volum de mercaderies intercanviades al món. Juga un paper essencial en la gestió de les cadenes de valor globals, assegurant el transport de matèries primeres i productes semi-transformats cap als centres de producció. A més, garanteix la lliurament de productes acabats als consumidors, contribuint així a la fluidesa del comerç internacional. Aquests fluxos són primordials per a la industrialització, el creixement econòmic i la creació d’ocupació.
12-En aquest marc, la diplomàcia parlamentària juga un paper essencial, tant dins les instàncies internacionals com a nivell nacional, en la transmissió i el seguiment de les accions recomanades.
Els parlamentaris, antics i actuals, en diferents nivells, aporten la seva experiència i esdevenen socis de diàleg constructiu per fer contribucions, especialment en el marc de la dècada que s’acosta.
Proposem la posada en marxa d’una dimensió parlamentària representativa dels ciutadans, reconeguda davant les instàncies de l’ONU encarregades de l’oceà.
En aquest sentit, l’associació podrà conferir el títol d’ambaixador per honorar qualsevol persona que hagi fet una contribució important a la salvaguarda de l’oceà.
13-El present document, adoptat per unanimitat per les associacions presents a Saint-Malo, s’envia per a seguiment i acció a les organitzacions internacionals competents, als governs, parlaments i agències de premsa dels 46 països membres del Consell d’Europa.
PS: Durant el col·loqui, el Marroc va ser el 60è país a ratificar el “Tractat internacional de l’Alta Mar” de l’ONU; per consegüent, aquest tractat entra en vigor.