Rosa Maria Mandicó va ser Conseller General per la parròquia de Canillo entre el 8 de maig de 1992 i el 12 de desembre de 1993. Actualment, és la Presidenta del Grup d’ex Síndics i ex Consellers Generals d’Andorra (GESCO).
En aquesta entrevista, en Lluís Babi revela el seu punt de vista sobre la política d’abans i la d’ara.
Nom i Cognoms
Rosa Maria Mandicó Alcobé
Càrrec que ocupava
Consellera General per la parròquia de Canillo
Data de jurament
8 de maig de 1992
Data de cessament
12 de desembre de 1993
Partit polític
Unió Seny i Progrés de Canillo
Quin és el seu paper dins del GESCO?
Presidenta
Per què és important per a vostè el GESCO?
És una entitat institucional d’utilitat pública que aplega als exsíndics i exconsellers generals, que durant anys han dedicat temps i passió per Andorra. El GESCO és el reconeixement.
Per què és important que altres exconsellers / exsíndics s’associïn al GESCO?
Per fer del GESCO una institució més representativa i alhora més visible.
Què és per a vostè la política?
Implicar-se durant un temps al servei dels ciutadans i del país.
Quines qualitats ha de tenir un bon líder polític?
Honestedat, humilitat, compromís, saber escoltar els altres, no tenir por de prendre decisions, visió de futur, acceptar les crítiques i reconèixer els errors.
Ha canviat molt la política en comparació a quan estava ocupant el càrrec?
A partir de la Constitució hi ha un abans i un després.
Per quina raó es va introduir al món de la política?
Per formar part del procés constituent, dotant Andorra d’una Constitució.
Se sent particularment orgullós d’alguna fita/èxit que hagi assolit durant el seu mandat?
Assolir l’objectiu que tots els consellers generals ens vàrem marcar: SI a la Constitució.
Quina creu que és la decisió més rellevant que ha pres com a polític?
No haver tingut por, com a dona, de fer el pas en política.
Amb quines dificultats es va trobar quan ocupava el càrrec?
No sempre ser escoltada.
Quines propostes no va poder complir o es va quedar amb les ganes de dur a terme quan estava exercint com a polític?
Alguna llei que encara avui no ha estat presentada.
Té algun ídol o persona que l’inspiri o l’hagi inspirat?
Sense cap dubte, el meu mestre polític i amic Òscar Ribas.
Amb quin altre polític li hauria agradat coincidir durat la legislatura?
Molts altres que he anat coneixent al llarg dels anys.
Quin consell li donaria als joves que volen dedicar-se a la política?
Que s’impliquin, que cada gra de sorra fa avançar la societat i ara els toca a ells. Però que no perdin mai de vista d’on venim. Endavant joves!