En Miquel Armengol Pons va ser Conseller General per la parròquia d’Andorra la Vella entre l’abril de 1992 i el desembre de 1993. Actualment, desenvolupa el càrrec de Vocal dins del Grup d’ex Síndics i ex Consellers Generals d’Andorra (GESCO).
En aquesta entrevista, el Miquel Armengol revela el seu punt de vista sobre la política d’abans i la d’ara.
Nom i Cognoms
Miquel Armengol Pons
Càrrec que ocupava
Conseller General per la Parròquia d’Andorra la Vella
Data de jurament
22 d’abril del 1992
Data de cessament
12 desembre 1993
Partit polític
Coalició Nacional Andorrana (CNA).
No era un partit polític. Com diu el seu nom, era una Coalició entre persones de diferents tendències amb l’objectiu, bàsicament, de promoure una unió d’esforços per aconseguir portar a terme: el redactat final de la Constitució d’Andorra, el seu referèndum Nacional i aconseguir-ne la posterior aprovació per al poble andorrà. Fent, així, possible que Andorra fos reconeguda internacionalment com a un Estat de Dret independent i alhora per obrir la porta a modernitzar la legislació andorrana.
Quin és el seu paper dins del GESCO?
Vocal
Per què és important per a vostè el GESCO?
Perquè és un Grup d’ex Parlamentaris que ja han assolit una experiència i que poden aportar molts punts de reflexió i anàlisis dins la política actual.
Gràcies a l’experiència d’aquests anys formant part del Comitè Directiu del GESCO, un punt molt important i amb què sempre m’he identificat és que no s’hi fa política de partits sinó que es treballa amb una visió global de País.
Per què és important que altres exconsellers / exsíndics s’associïn al GESCO?
Per l’experiència que es té a nivell personal i, especialment, per poder aportar una visió més aviat “apolítica” i global de política del País.
Els càrrecs polítics et fan veure que la realitat, vista des de fora, no és la mateixa que veus quan estàs dins. En certa manera, depenen de tu les decisions que es prenen i que afecten directament a Andorra.
Crec que tenir l’oportunitat de formar part del GESCO et continua donant una oportunitat de participar en consolidar l’Estat de Dret, que ara és Andorra, i vetllar pel benestar general.
A nivell legislatiu queda molt camí a recórrer i el GESCO pot jugar un paper important com a centre de reflexió.
Què és per a vostè la política?
Fomentar el consens dins de l’organisme pel qual has estat elegit treballant amb responsabilitat pel bé general de tots, amb modèstia i serietat.
Exercir la política no és una funció exclusiva dels elegits en actiu. En certa manera, és una obligació que tots hem d’exercir, sigui col·laborant des de diferents àmbits o simplement en el moment de votar als candidats a ser elegits.
Quines qualitats ha de tenir un bon líder polític?
Com diu la pregunta, ha de tenir aptituds per liderar els grups de persones que treballen amb ell. Ha de ser una persona seriosa, no manipulable, amb habilitats de negociar i treballar amb consens.
A més, per sobre de tot, ha de ser responsable per prendre les decisions que calguin, tant a nivell País com a nivell personal.
Un polític, que pren possessió del seu càrrec, ha de ser conscient i tenir clar que l’han escollit per defensar els interessos generals del País.
Ha canviat molt la política en comparació a quan estava ocupant el càrrec?
Vaig tenir el plaer de formar part del Consell Constituent durant els anys 92 i 93, treballant amb un parlament de Consens, en el qual els interessos dels partits polítics mai van aflorar sobre la taula.
Això va permetre, treballar tots conjuntament, signar amb el Coprínceps una Constitució que ens convertia en un modern Estat de Dret.
Personalment, peso que avui no es fa política de Consens. És a dir, treballar pels interessos generals.
Vist des de fora veig que s’està fent una política de partits o, dit d’una altra manera, una “política interna destructiva
Per tant, penso que en detriment dels interessos generals, ha canviat molt la manera de fer política.
Per quina raó es va introduir al món de la política?
Ho vaig fer des de molt jove. Per no dir des de sempre!
Com la majoria, la motivació principal eren les inquietuds i voler un País millor, especialment una Andorra moderna, amb identitat pròpia i reconeixement internacional.
Així, volia contribuir a fer reconèixer internacionalment la nostra Independència, promoure, vetllar pel benestar social i treballar per aconseguir un estat modern.
Recorda alguna anècdota de quan ocupava el càrrec?
Alguns debats, a porta tancada, al “Cap de Casa de Casa de la Vall”, quan hi va haver tensions en les negociacions que portava la comissió Constituent.
Se sent particularment orgullós d’alguna fita/èxit que hagi assolit durant el seu mandat?
A més de formar part i poder participar en la fase final del procés constituent, de les reunions de poble per votar el Referèndum.
Dins de la Comissió de Comerç i Indústria, que presidia el Josep Garrallà durant el nostre curt mandat, vàrem treballar i poder presentar al Consell General una mitja dotzena de lleis. Entre elles, la primera va ser la creació de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra.
Quina creu que és la decisió més rellevant que ha pres com a polític?
Poder participar i col·laborar en la fase final de l’acord de Redacció de la Constitució d’Andorra, l’any 1993. Va ser molt especial participar, amb els companys que formàvem el Consell General, en què la gran majoria del Poble Andorra hi votés a favor.
Amb quines dificultats es va trobar quan ocupava el càrrec?
Que recordi cap en especial a remarcar.
Quines propostes no va poder complir o es va quedar amb les ganes de dur a terme quan estava exercint com a polític?
Quan deixes un càrrec, que has exercit amb interès i dinamisme, sempre queden temes per tancar.
Molts d’ells s’han anat treballant durant aquests últims anys, encara que potser no amb la velocitat que volíem. Quan es parla de temes legislatius, però, és cert que com més avances més es compliquen i esdevenen difícils de tancar, sobretot tenint en compte les obligacions internacionals que comporta l’aprovació de la Constitució.
Amb quin altre polític li hauria agradat coincidir durat la legislatura?
Amb total sinceritat: estic molt orgullós d’haver coincidit amb tots els que formaven part del Consell General en el període Constitutiu. De fet, ens retrobem regularment una vegada a l’any.
Dels actuals, crec que hi ha polítics molt preparats i, evidentment, més joves possiblement amb una visió no diferent, però si més actualitzada. Quelcom que, de ben segur, seria molt enriquidor i un plaer coincidir i treballar amb ells.
Quin consell li donaria als joves que volen dedicar-se a la política?
Que tinguin molt clar que sigui quin sigui el càrrec que tinguin: Consell General, Comú o un altre organisme públic, el seu compromís i obligació és vetllar per als interessos generals i el bé d’Andorra, abans que els seus interessos personals.
Han de pensar que de les seves aportacions i preses de decisions en depèn el futur d’Andorra i, per tant, també dels seus descendents.
Que no oblidin que la seva obligació és treballar per tenir sempre una Andorra Millor des de tots els punts de vista: socials, econòmics…
Que siguin molt honestos i responsables. Com sempre dic, un dels principals valors que han de tenir és el de “Dormir amb la Consciència ben tranquil·la”.
I… com et diuen al prendre jurament o promesa d’un càrrec polític:
“Si així ho fas, bon andorrà seràs”