El Col·loqui de Lugano, celebrat el 22 de setembre de 2023, on van participar els Srs. Miquel Armengol i Lluis Babi, membres del GESCO, es va aprovar per unanimitat la Declaració de Lugano, un document que destaca la influència del canvi climàtic en les polítiques migratòries i socials, amb un enfocament específic en el paper crucial de la diplomàcia parlamentària. Els antics parlamentaris, representants de l’Associació Europea d’Antics Parlamentaris dels països membres del Consell d’Europa, van subratllar diversos punts rellevants.
A continuació, us convidem a llegir la Declaració de Lugano en la seva totalitat.
INFLUÈNCIES DEL CANVI CLIMÀTIC EN LA POLÍTICA MIGRATÒRIA I SOCIAL: EL PAPER DE LA DIPLOMÀCIA PARLAMENTÀRIA DECLARACIÓ DE LUGANO
Aprovat per unanimitat dels delegats representant els membres de l’Associació Europea d’Antics Parlamentarisde països membres del Consell d’Europa
- Nosaltres, antics parlamentaris, destaquem la rellevància de la contribució de la diplomàcia parlamentària en les negociacions climàtiques globals i europees en curs per reduir les emissions i adaptar-nos al canvi climàtic, per complementar i donar suport als esforços dels governs nacionals i de les organitzacions internacionals. Més enllà de la diplomàcia clàssica, la diplomàcia parlamentària fa referència als mitjans pels quals els parlamentaris i els parlaments de diferents nivells duen a terme diàlegs i serveixen d’intermediaris per contribuir a la millora de la política exterior i de les relacions exteriors, a la resolució de qüestions i problemes internacionals claus, importants i complicats com la migració derivada del canvi climàtic, o la guerra i la pau, i per animar-se mútuament a conrear una major supervisió governamental i una legitimitat democràtica dels organismes intergovernamentals.
- El canvi climàtic sempre ha influït en els fenòmens migratoris d’espècies, ecosistemes i comunitats biològiques de sortida, trànsit (o trànsits) i destinació temporal (més o menys) i així com en l’evolució social de l’espècie humana. Al seu torn, la nostra espècie ha influït en el clima i ha migrat amb un grau de llibertat cada cop més gran. És per això que els desplaçaments de les delegacions parlamentàries haurien de tenir sempre en compte aquest aspecte del clima.
- El canvi climàtic i la migració estan estretament lligats; els canvis climàtics antropogènics globals tenen múltiples efectes sobre la biodiversitat social i cultural del planeta (en particular pels efectes sobre l’aigua i sobre els diferents cicles de l’aigua), determinen nous fluxos migratoris forçats, provoquen noves desigualtats (l’impacte ja no és fort allà on la contribució humana al canvi climàtic ha estat més rellevant), i afecten tota la política social; per això constitueixen una part important de la diplomàcia parlamentària.
- Els resultats de la migració relacionada amb el clima són molt variables, amb factors socioeconòmics i recursos familiars que influeixen en l’èxit de la migració; el desplaçament o la migració de baix nivell s’associen amb males condicions quant a la salut, el benestar i les condicions socioeconòmiques dels emigrants i aporta menys beneficis a les comunitats d’origen o d’acollida; la migració involuntària es produeix quan les alternatives d’adaptació s’esgoten o són inviables i reflecteixen factors no climàtics que limiten la capacitat d’adaptació i creen alts nivells d’exposició i vulnerabilitat.
- A més del gran nombre de refugiats registrats a la Convenció de 1951 per motius polítics, ara hi ha cada cop més persones desplaçades per raons climàtiques (refugiats per motius naturals) i emigrants que fugen (no hi ha una definició legal reconeguda) que han marxat del seu propi país per trobar una vida nova i millor en un altre país i refugiats de guerra. Tothom necessita l’assistència adequada i l’oportunitat de començar de nou. Reconeixem que des de la Segona Guerra Mundial el terme refugiat s’ha reservat només a les persones enumerades a la Convenció de Ginebra i a la Resolució 302 (IV) de l’ONU de 1949; d’acord amb la Tendència Global de l’ACNUR 2023, hi ha 35,3 milions de refugiats el 2022, sota el mandat d’ACNUR o UNRWA (Agència de Treball i Socors de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient), els altres s’anomenen sol·licitants d’asil (5,4 milions) o persones desplaçades, ja siguin interns (registrades i recolzades per les institucions de l’ONU) o internacionals (protegides en part pel Pacte Mundial 2018 o altres convencions) per tal d’aconseguir un repartiment adequat de la càrrega i la responsabilitat dels temes relatius als dels refugiats entre tots els membres de l’ONU.
- Es pot descriure un altre grup utilitzant l’adjectiu relacionat amb el canvi climàtic antròpic global; Les persones desplaçades ambientals i els refugiats climàtics internacionals són aquells que pateixen les conseqüències de l’escalfament global amb esdeveniments extrems inesperats o processos més lents (esdeveniments meteorològics extrems més freqüents i més intensos, augment del nivell del mar, estrès hídric) sense ser-ne responsables per les seves emissions; es tracta de persones que actualment no es beneficien de cap forma de protecció internacional; En particular, l’augment del nivell del mar també afectarà les costes de molts països europeus, possiblement forçant els desplaçats interns (persones desplaçades internes) i plans de migració interna i reubicació. Els instruments institucionals internacionals per gestionar aquest flux migratori s’han de trobar immediatament, en particular mitjançant la implementació dels dos Pactes Mundials per a les Migracions i sobre els Refugiats.
- Certament, la diplomàcia parlamentària no és una alternativa a la diplomàcia clàssica, però constitueix un bon complement de la política exterior i crea el mecanisme necessari per al control d’estructures i organitzacions supranacionals, com ara la Unió Europea, la Unió Africana, el Pacte de l’Atlàntic Nord, el Consell d’Europa o l’OSCE.
- Reconeixent que els parlamentaris tenen diversos avantatges perquè prenen el pols a la població, són més lliures i independents i representen un espectre polític més ampli, i que els actors de la democràcia parlamentària (DP), inclouen els parlaments nacionals i internacionals, les seves comissions, delegacions, grups d’amistat, diàlegs interparlamentaris i parlamentaris individuals, la DP podria millorar:
- Promoure la comprensió dels fenòmens migratoris contemporanis: cap país europeu mai és només un destí de la immigració, tots els països han estat i són també països d’emigració en el passat i en el present, els intercanvis i les col·laboracions poden aportar beneficis col·lectius i individuals i la immigració pot ajudar a limitar i prevenir el declivi demogràfic en curs.
- Sol·licitar un major compromís per assolir de manera concreta i ràpida els objectius de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides: pau, resiliència, salut, igualtat de gènere, joventut i la rellevància de la migració internacional per al desenvolupament dels països d’origen, de trànsit i destinació, amb un èmfasi general en una major coherència de l’acció i desenvolupament d’enfocaments d’avaluació comuns (per exemple, entre la UE i Àfrica).
- Destacar els vincles entre la biodiversitat, el canvi climàtic i la lluita contra la desertificació, tenint en compte l’equilibri dels ecosistemes, per exemple amb la reintroducció assistida, la translocació i la migració d’espècies: la migració i l’evolució assistides podrien reduir la desaparició i l’extinció.
- Facilitar i accelerar la negociació intergovernamental sobre el clima dins de l’ONU, suggerint que també abordi més i millor la qüestió de la migració humana “climàtica”, tal com s’esmenta a l’Acord de París de 2015.
- Impulsar polítiques nacionals, bilaterals, europees i multilaterals per a la implementació dels dos acords aprovats per l’ONU a finals de 2018, Pactes Mundials, per a una “migració segura, ordenada i regular” en interès dels immigrants no europeus i dels ciutadans europeus.
- Promoure la consciència que Europa, sens dubte, pot beneficiar-se dels emigrants no europeus per assegurar-se tots els llocs de treball necessaris, sempre que estiguin qualificats i promoure el respecte mutu per les cultures, les tradicions i els costums dels països d’origen i de destinació d’una manera equilibrada tenint en compte els drets humans universals; perquè només aconseguint la cohesió mútua en aquest sentit es poden adquirir els beneficis d’aquest augment de la immigració.
- Mitigar l’impacte negatiu del canvi climàtic sobre les desigualtats socials mitjançant la promoció de polítiques dissenyades per prevenir la necessitat de desplaçaments; polítiques que regulen i gestionen el procés de desplaçament, i polítiques que atenen les necessitats d’atenció sanitària dels migrants.
- Exigir que els organismes oficials tinguin el suport econòmic suficient per oferir als migrants una formació lingüística adequada abans de la seva sortida i després de la seva arribada, així com l’ensenyament de les normes i costums socials al país de destinació, inclosa l’eliminació del continguts nacionalistes, racistes i també misògins i xenòfob als llibres de text.
- Mitigar l’impacte dels moviments de població dins de cada país i entre països de la Unió Europea, en particular aquells imposats pels principals efectes del canvi climàtic antropogènic global (augment del nivell del mar, modificació de l’aigua i fenòmens creixents d’escassetat d’aigua, augment de la freqüència i intensitat dels fenòmens meteorològics extrems).
9. Els governs i els parlaments han de reforçar la cohesió social respectant la justícia distributiva. S’han d’aplicar polítiques destinades a reforçar la confiança dels ciutadans en la democràcia.