Dels Pariatges al Consell General és l’article publicat a la revista “Consellers, servidors del país”, que explica l’evolució dels primers documents que marquen la història oficial d’Andorra.
Signatura dels Pariatges
Andorra és un país amb molta història, però amb pocs fets representatius. Aquesta realitat és fruit de l’esperit que sempre ha estat present en la gent que ha encapçalat reformes o lleis, les quals s’iniciaren a l’alta edat mitjana i foren reconegudes i complertes sense la majoria de fets bèl·lics o de sang que van ocórrer en altres contrades.
Els primers documents que marquen la història oficial del país s’han de situar en el marc de la signatura dels Pariatges, dels anys 1278 i 1288. En el joc polític del moment van suposar:
- Per als bisbes d’Urgell: la possibilitat de fixar la participació en els beneficis que generaven les valls.
- Per a les famílies andorranes: la confirmació definitiva de la submissió al feudalisme.
- Per part dels comtes de Foix: va ser una qüestió del tot menor.
Aquests dos Pariatges, però, fan que el Principat se situï una mica al marge de l’ordre feudal i obtingui una personalitat que el diferencia de la resta.
Pariatge de 1278
El Pariatge de 1278 estableix el tribut de la quèstia, que era rebut pels dos senyors anualment i de manera alternativa. A la vegada, la justícia era compartida en el seu exercici.
Pariatge de 1288
El Pariatge de 1288 afegeix a les clàusules pactades l’obligació d’enderrocar les obres de recuperació de l’antic Castell d’Enclar i la prohibició d’aixecar-ne mai més cap altre.
Dels Pariatges al Consell General
L’any 1419, es va buscar un òrgan reduït per escollir fàcilment els representants que haurien de resoldre els problemes plantejats en els Pariatges. Un cop a l’any es reunien per escollir el Consell amb dos o tres homes de cada parròquia que delegaven el poder a un síndic.
Poques dècades més tard el nombre de consellers s’eleva a vint-i-quatre, raó per la qual durant molt de temps es va conèixer com el Consell del Vint-i-quatre.
L’any 1667 es regulà la figura del síndic i el 1702 fou adquirida la casa pairal de la família Busquets d’Andorra la Vella perquè es convertís en la seu del nou Consell, amb el nom de la Casa de la Vall. En un principi, el Consell estava format pels cònsols de les sis parròquies més dos consellers per parròquia elegits per un mandat de dos anys. A partir d’aquell moment els representants van tenir un caràcter diferencial pel que fa als cònsols, amb un mandat de quatre anys i un sistema de renovació de la meitat de la cambra cada dos anys.
Finalment, al s. XVII, la Casa de la Vall prengué el nom de Consell General, que ha mantingut fins als nostres dies.
Font: “Consellers, servidors del país”
Fons: Biblioteca Nacional d’Andorra
Edita: El Periódic d’Andorra