Abril de 1967: sol·licitud per aconseguir la ciutadania plena de les dones
Tot va començar el 30 d’abril de 1967, quan 7 dones (una en representació de cada parròquia d’Andorra) van presentar una sol·licitud en la qual exposaven que volien iniciar un expedient per aconseguir la ciutadania plena. És a dir, l’exercici dels drets polítics per a les dones andorranes. Per això, demanaven l’autorització per a la recollida de signatures.
Maig de 1968: resposta a la sol·licitud per part del Consell General
Una etapa que finalitzà el 15 de maig de 1968 amb la presentació de dita sol·licitud, que recollia la signatura de més de 370 dones andorranes. El Consell General va respondre a aquesta sol·licitud el 4 de juliol de 1969 en els termes següents:
“Vista la present, el Consell General decreta:
1er.- Per majoria de 10 vots a favor, 8 en contra i una abstenció, informar favorablement que sigui reconeguda a la dona andorrana la facultat de votar.
2on.- Per majoria de 12 vots a favor, 6 en contra i una abstenció, informar desfavorablement la petició pel que es refereix a la facultat d’ésser elegides.
3er.- Per unanimitat, trametre l’expedient als MM. II. Srs. Delegats Permanents amb els informes de les Hbles. Corporacions Locals i el del M. I. Consell General.”
El decret de les Delegacions Permanents arribà el 14 d’abril de 1970.
1973: s’acorda concedir els drets polítics passius a les dones andorranes amb ciutadania plena
El 17 de maig de 1973 els consellers generals Jaume Bartumeu Canturri, d’Andorra, i Óscar Ribas Reig, de Sant Julià de Lòria, van presentar una moció davant el Consell General demanant que s’informés favorablement de:
“… l’atorgament dels drets polítics passius (dret a l’elegibilitat) a les dones andorranes, i els polítics a part entera a totes les generacions nascudes i arrelades a les Valls”.
El tema va ser objecte de debat a la sessió ordinària del 24 de maig de 1973, en la que s’acordà concedir els drets polítics passius (elegibilitat) a les dones andorranes amb ciutadania plena. El decret de les Delegacions Permanents arribà quatre mesos després, posant fi a la discriminació de la dona quant als seus drets polítics.
El 5 de setembre de 1973, els delegats permanents Gregori Creus i Robert Poujol van signar a proposta del Consell General, un decret relatiu a l’elegibilitat de les dones andorranes:
“Són elegibles, en les mateixes condicions i amb les mateixes limitacions que els homes, les dones en possessió de la ciutadania andorrana plena”.
A partir d’aquell moment, la participació de les dones andorranes en política es fa manifesta tant com a candidates a les eleccions comunals com a les generals.
1984: Primera consellera general a la sala de sessions de la Casa de la Vall
No fou fins el 1984, que va haver-hi una consellera general, la primera, a la sala de sessions de la Casa de la Vall, en substitució d’un conseller. El 1986, a la legislatura següent, és elegida la primera consellera general.
A la legislatura constituent, el 1993, hi van participar quatre conselleres generals, tot i que una d’elles va ser nomenada ministra. Ja en el marc constitucional, la presència de dones ha estat constant, però en proporcions molt diverses, com es reflecteix a la gràfica adjunta.
2011-2015: Per primer cop al Consell General, s’assoleix la mateixa proporció de conselleres i de consellers generals
A la legislatura 2011-2015 s’assoleix la mateixa proporció de conselleres i de consellers generals: 14 dones i 14 homes. Fins i tot, després de les eleccions i durant un període, hi ha majoria de dones, 15 dones i 13 homes. Aquesta diferència esdevé paritat amb la dimissió d’una de les conselleres generals que es presenta com a candidata a cònsol.
Més informació a la web del Consell General d’Andorra.