El 8 de setembre de 1974 és una data que marca un moment clau en la història recent d’Andorra: la benedicció i la col·locació de la primera pedra del Nou Santuari de Meritxell, sota la direcció de l’arquitecte Ricard Bofill. Aquest acte significatiu no només va iniciar el procés de construcció d’un dels llocs emblemàtics del país, sinó que també va representar un esforç col·lectiu per preservar i enriquir el patrimoni cultural d’Andorra després de la devastadora destrucció de l’antiga església de Santa Maria de Meritxell en un incendi el 8 de setembre de 1972.
50è aniversari de l’acte inaugural
L’acte inaugural va estar presidit per figures de gran rellevància institucional de l’època: el Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Joan Martí Alanis; el Síndic General de les Valls, Julià Reig; el delegat permanent del Copríncep francès, Robert Poujol; i el veguer del Copríncep francès, François-Claude Rostain, entre altres destacades personalitats. Aquest acte solemne va ser un moment de gran importància, destacant el compromís institucional amb la preservació cultural i la renovació del patrimoni nacional.
Imatge: Fèlix Peig/ Arxiu Nacional d’Andorra
La visió de Ricard Bofill
Ricard Bofill, amb el seu enfocament arquitectònic innovador, va oferir una visió singular per al nou Santuari de Meritxell. El seu disseny, que inclou una nau amb forma de creu grega distorsionada i un absis quadrat, combina elements tradicionals amb una estètica contemporània. El campanar-torre de planta quadrada, cobert amb làmines de coure, simbolitza l’intent de fusionar l’obra amb el paisatge muntanyenc, reflectint un respecte profund per l’entorn natural. Encara que el verd esperat en el coure no s’ha completat del tot, el disseny continua essent una contribució significativa al patrimoni arquitectònic andorrà.
Imatge: Josep Moles/Arxiu Nacional d’Andorra
Un diàleg entre estils arquitectònics
El Santuari de Meritxell destaca per la seva capacitat d’integrar diversos estils arquitectònics. La influència del romànic es manifesta en el claustre amb volta de creueria, mentre que les reminiscències de l’arquitectura islàmica es poden veure en els patis adjacents. Aquesta combinació estilística no sols enriqueix el disseny, sinó que també reitera la connexió entre l’edifici i el seu entorn cultural i natural. El resultat és un edifici que representa una síntesi harmònica entre tradició i innovació.
Reflexió en el cinquantè aniversari
El 8 de setembre de 1974 no només va inaugurar una nova fase en la construcció del nou santuari, sinó que també va representar un compromís ferm amb la preservació de la identitat cultural d’Andorra. Des del GESCO, celebrem amb gratitud i respecte l’impacte continuat del Santuari de Meritxell, reafirmant el nostre compromís amb la preservació del patrimoni i l’enriquiment de la nostra herència cultural.
A l’efemèride del cinquantè aniversari, des del GESCO, us desitgem un feliç Dia de Meritxell.